D'una banda, m'agradaria ser aquell tipus de mestra que els alumnes mai obliden, que per la seva labor i comportament amb ells, siguin incapaços de borrar aquella mestra de la memòria i la tenguin de referent en molts d'aspectes. No solament vull ensenyar als meus alumnes els conceptes que marquen els llibres, sinó que vull intentar ajudar-los a formar-se com a bones persones, ajudar-los a ser persones que sapiguen que significa la paraula amistad, que aprenguin que es compartir i treballar en grups, que comprenguin que encara que s'equivoquin i trepetjin mes d'una vegada ambla mateixa pedra, tot pot arrivar a tenir una solucio, i que passats els anys, pugui veure que allò que els he ensenyat ha donat els seus fruits i queda present. Encara que, com diu al llibre, a diferència d'una camperol, a la feina sembrem, però no sabem quan collirem ni que collirem.
En segon lloc, cal parlar dels aspectes que no podré oblidar per ser un bon mestre, com per exemple, no podré oblidar que el meu ofici no es solament que aprenguin matemàtiques o llengua, sinó que atendré les necesitats dels nens, els ajudaré a prendre el millor camí possible, no els diré que ni com ho han de fer, sino que faré d'una mena de guia per a ells, els guiaré en un camí però els ensenyaré que son ells mateixos els que han de decidir per pensament propi. Sempre que sigui possible els ajudaré, tractaré de mirar-los als ulls i amb això saber si els hi passa algo o no, intentaré solucionar tot el que pugui quan tenguin problemes i els seus problemes, es convertiran en els meus problemes. No seré una mena de profesora que vagi a impartir la seva clase i res mes, m'implicaré a la meva feina en cos i ànima i intentaré extreure el millor de cada nen de la clase. Cada dia que pasi, serà un dia diferent a l'anterior i no tinc cap dubte de que no seran ells els unics que aprendran coses cada dia a l'escola, sino que jo aniré aprenguent amb ells, perque com diu al llibre: els mestres avancen amb els alumnes. A més no oblidaré que cada nen es un mon, però a la vegada tots som iguals, per tant, no oblidarè lo important que es la igualtat, que tots tenen els mateixos drets per anar a l'escola i que cada alumne ha de ser tractat igual que a la resta.
Per últim, el repte que em planteig de tots els que l'educació del s. XXI ha d'aconseguir es el fet que els meus alumnes aprenguesin de maneres més divertides i no solament intentant memoritzar cada frase escrita als llibres, cosa que, en la meva opinió, no els serviria de gaire a l'hora d'aprendre realment. Si que es veritat que hi ha molta informació que hauran de saberla de memòria, però, no es més facil intentar que ho aprenguin de manera mes dinàmica? Com per exemple amb jocs creatius. Per tant, m'ompliria de felicitat que anar a l'escola no s'entengui com una obligació com tants de nens ho veuen, sinó que es vegi com una manera divertida d'aprendre conceptes i viure experiències que ens marcaran i serviran al llarg de la vida.
